Cançó des del número π

A 6è, aquest trimestre, hem estat veient una relació directa entre les matemàtiques i la música: la teoria dels intervals, que són mesures matemàtiques, i de quina manera influeixen directament en la sensació o les emocions que ens produeixen quan els escoltem, siguin d’una manera o d’altra.

Ara us deixo aquí una altra curiositat matemàtico-musical: una cançó feta amb els dígits que formen el número π (ja sabeu, el valor 3’14159… que ens serveix per a mesurar diàmetres de circumferències i altres conceptes geomètrics).

Així, aquest pianista ha assignat a les tecles de la mà dreta un número diferent, i les va tocant en l’ordre en què apareixen en el número π:

 

Font: aquest pou de coneixements que és youtube, gràcies a Maria Jesús Camino.

Dos vídeos musicals interessants

Bon diumenge!

Si voleu escoltar bona música, aquí teniu dos recomanacions de dos estils ben diferents:

La primera és d’un concert on l’orquestra interpreta una cançó de Kurt Cobain, el cantant de Nirvana. Nirvana va ser el grup creador de l’estil musical anomenat “Grunge“, que pretenía trencar totalment amb els estils musicals de finals dels anys 80 i principi dels 90. L’orquestra fa una versió de la seva famosa cançó “Smells like teen spirit“.

Smells like teens spirit – Nirvana – by DaviD Garret from Walter Centurion on Vimeo.

Ara us deixo una cançó d’un grup de hip hop anomenat Nach, que encara que no tinc molt escoltat (hi ha tanta música per escoltar al món!) té una lletra ben curiosa. Ja sabeu que el hip hop i el rap són gèneres que li donen molta importància a la lletra, a vegades fan denúncies socials mitjançant les seves lletres, i sovint conten històries. En aquest cas, Nach fa un homenatge a la música en quasi totes les seves vessants i estils, sense fer distincions entre la música tradicional o culta i la més moderna. Això és el millor d’aquesta cançó: la música és música, i prou.

Gràcies a @Alex per publicar el primer vídeo!

Font: youtube i vimeo

Ha mort Paco de Lucía

Paco de Lucía, un dels nostres guitarristes més internacionals, ha mort als 66 anys d’edat a Mèxic, on estava residint actualment. Aquest guitarrista i compositor es distingeix per ser un vertader geni de la guitarra en molts camps:

En la música clàssica, és famós per la seva interpretació del “Concert d’Aranjuez”, un concert que, en la meva opinió, és un dels més bonics que s’han composat. A youtube el podeu trobar sencer, però aquí només us posaré el impresionant 2n moviment. Des del primer moment que s’escolta, aquest Adagio arriba al cor:

En la música pop, va interpretar la cançó principal d’una pel·lícula de Johnny Deep anomenada “Don Juan de Marco”, amb el cantant canadenc Bryan Adams (que per cert, és un dels cantants amb la millor qualitat musical en els concerts en directe que fa), fent de guitarrista principal a la cançó. La podeu escoltar aquí, la cançó es diu “Have you really ever loved a woman?” i és preciosa:

 

En el flamenc, és tota una icona, ja que a més d’interpretar les cançons amb una agilitat de dits i una nitidesa impresionants, va apropar aquest gènere musical a altres com el jazz, o el bossa nova. Aquí teniu una peça famosa en el flamenc, la rumba “Entre dos aguas”. Com veureu, els dits li volen!

Font: youtube